La publicitat audiovisual és un dels gèneres més versàtils i innovadors dels mitjans electrònic, sobretot, de la televisió. I són alts els pressupostos que es dediquen a la producció d’aquestes imatges audiovisuals.
La publicitat imposa el seu ritme vertiginós a la programació televisiva perquè qualsevol espai ha de ser adaptat a les interrupcions publicitàries.
La missió principal de la creativitat en els formats audiovisuals és trobar la millor manera de parlar del producte i de destacar el seu aspecte que més en sobresurt, fen-t’ho de manera memorable perquè quedi fixada en la ment de l’espectador. Davant de tot cal que hi hagi un concepte clar del producte, sigui quin sigui aquest.
Un altre format audiovisual més minoritari és el videoclip musical, que ofereix una oportunitat immillorable per arribar a l’audiència.
En aquest cas el producte és musical. És essencial deixar en mans d’un bon videasta la creativitat de la idea, guió i realització, així el clip no estarà exempt de les exigències del mercat.
L’element icònic del videoclip és creat a partir de l’elecció d’una cançó del disc que vol promocionar-se, que marca la duració i el ritme o tempo de les imatges d’un clip. Així, cada imatge s’adapta a les característiques del fragment que li correspon en l’aspecte sonor, i a les d’aquest fragment com a part del conjunt.
Degut a que el format videoclip va ser creat per a la promoció de la música rock –i el seu ritme sol ser ràpid- la banda icònica del videoclip es veu obligada a canviar algún o alguns elements prenent com a referència aquest ritme. Per tant, el videoclip musical arriba a un grau de canvi visual que no és igualat per cap altre format audiovisual de la història dels medis icònics (potser només per la publicitat) amb el desig de provocar l’atenció continua i completa en l’espectador.
El videoclip basa la seva creativitat en l’obtenció d’un plaer estètic per part de l’espectador. Aquest objectiu es realitza a través de dos processos, compartits amb la publicitat audiovisual: el mecanisme de seducció i l’establiment de nexos entre la música i la imatge. En canvi, els dos recursos es troben més accentuats en el videoclip musical que en la publicitat convencional.
¿Què fa seductor un videoclip, què ens ofereix? Una imatge fascinant que ens atrapa des del principi, exhibeix les seves formes, les seves múltiples cares i finalitza presentant-se com un tot coherent i únic.
S’estableix una dialèctica basada en la mirada (de l’actor, del cantant...) al telespectador (al cap i a la fi, potencial fan i comprador) per atraure’l, per convence’l, per agradar-li, per seduir-lo. “L’aquí, ara sóc per a tu (per el teu ull)”, es concreta en “et parlo a tu, et canto a tu, t’ofereixo la meva mirada, la meva actuació, la meva música”, i tot això de forma actualitzada i individual.
Cada cop més, el mercat de la música es regeix per la imatge que han creat els cantants o artistes: qui va a comprar un disc ho fa ja no tant per la música sinò perquè el clip del single de moda li ha agradat, l’han emès molts cops, i la imatge del grup, el seu look, va amb ell.
També pot trobar-se el procés contrari: el consum de videoclips constitueix una forma de consum del propi grup preferit, una forma de viure, de sentir a aquest artista o cantant que tantes emocions transporta al fan, i que es inaccesible d’una altra manera, ja que no hi ha possibilitats de coneixe’l personalment.
Així es pot dir que el vídeo musical veni, vidi, vici (va arribar, va veure i va vèncer) molt ràpidament, sobrepassant les prediccions de que la representació visual del so musical no funcionaria be estètica o comercialment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario