ORÍGENS I EVOLUCIÓ DEL VIDEOCLIP

PRECEDENTS:
Cap als anys 70, del segle XIX, era típic acompanyar la música que es reproduia als salons de ball amb imatges. D'aquesta manera es donava un suport visual a la cançó. Però és a mitjans de la dècada quan sorgeix un invent realitzat per Edison anomenat fonògraf, que proporciona una millora de les condicions. Aquest aparell permetia que es pogués gravar la música, la qual cosa va donar lloc al naixement de la indústria discogràfica.
Anys després, juntament amb el naixement del cinema, la música i la imatge van començar a estar unides, tot i que depenent de les imatges s'escollia una música o una altra. Podem dir que les imatges tenien més pes en aquest moment. Fins que al 1920, amb el naixement del cine d'avantguarda, apareix Oskar Fishinger, director que cambiaria aquest fet ja que començaria a filmar el que ell anomenava música visual. 

 

Fishinger realitzava pel•lícules avantguardistes on la imatge buscava acompanyar la música clàssica o jazz, a més de realitzar curts publicitaris on combinava arts gràfiques i música, sent un antecedent important pel que seria el cinema musical i el videoclip.
Cal mencionar que aquest director va ser el realitzador de l'apertura de l'obra Fantasía on la música porta la pauta i el ritme del que visualment es presentava.
En aquests sentit i continuant pel camí del cinema, en el 1927 apareix The jazz singer, que dóna  pas del cinema mut al sonor, la qual cosa no significa que sigui la primera unió música-imatge com s’ha vist, sinó que comença la sincronització entre imatge i so, que es culminarà en els anys 30. En aquesta època Carlos Gardel va gravar 10 cançons a Argentina capturant a la vegada so i imatge.
Apareix també la comèdia musical, que barreja la narrativa clàssica amb la música i amb un element que és molt important pel videoclip des del seu naixement: el ball
El ball apareix com un element de la fantasia, i com una forma d'evasió de la realitat que veiem en pantalla, un llenguatge ple de connotacions que serà utilitzat per crear diferents tensions i que després serà utilitzat pels autors de la video música com un altre element per la configuració del llenguatge videoclip.
Un dels primers antecedents directes, quant a elements tècnics del videoclip, apareix a la dècada dels 40 i és anomenat el panoram , el qual funcionava com una caixa musical. Comptava amb una pantalla en blanc i negre que projectava imatges que  l’artista havia escollit per escoltar la seva cançó.
Aquest aparell es va veure apartat per la televisió anys després, encara que a França al 1960 apareix la seva versió millorada, el scopitone que tècnicament oferia innovacions, ja que projectava imatges a color en una pantalla de 16 polzades i en 16 mm.
No només es projectaven imatges de l'artista, sinó que es buscava donar una seqüència a les imatges a través d'una història que es relacionés amb la lletra de la cançó escollida. 

 
A Europa, l'scopitone va ser un fet important ja que permetia a grups socials marginats per la televisió, com els joves, i a generes musicals igual de segregats com el rock, tenir un espai on poder recorrer per expressar-se visualment; encara que l'scopitone no va poder suportar la competència de la televisió, quedà com un dels registres més importants del que seria l'evolució del videoclip.


ANTECEDENTS:
En la dècada dels 50 i amb el sorgiment de la televisió, la indústria discogràfica se n'adona de la importància d'aquest mitjà de comunicació i el veu com una plataforma pels seus artistes. Apareixen programes com The Ed Sullivan Show on es presenten artistes a promocionar els seus treballs musicals.
Per a la indústria aquest mitjà és d’una gran importància per aconseguir la promoció dels seus artistes. També observen en el cinema l'alternativa de promoure els cantants en aquesta plataforma i aconseguir els seus objectius de difusió.
És en aquesta dècada dels 50 quan artistes com Elvis Presley o Bill Halley són portats a la gran pantalla, complint unes funcions diferents a la dels cantants.
Ara l'artista musical juga a ser actor, representant un paper que després serà important en la funció dels grups musicals en el videoclip.
Gràcies al resultat d'aquests films, altres artistes van començar a interessar-se en la plataforma cinematogràfica, i una decada després, un dels grups més importants en la història de la música pop i de la indústria discogràfica, The Beatles, decideix realitzar el seu primer film.
Al 1964, apareix “A Hard days night” dirigit per Richard Lester. En el film es van produir una gran quantitat d’innovacions,algunes de les quals, avui en dia, estan establertes com regles del format  de videoclip. Alguns exemples són la ruptura de les convencions espai-temps, continus salts d’eix,                                                                     espontaneïtat, documental, interpretació  dels artistes, etc.

En aquest film apareix el que podria ser el primer antecedent directe de la video música, ja que en la primera seqüència del film existeix una posada en l’escèna musical del grup, que s'assembla al que avui en dia coneixem com a videoclip.
La importància d'aquest film com antecedent directe és innegable, perque inagura una nova dinamica visual en l'espectador la qual es veurà consolidada amb l'arribada dels videoclip.
Un any després apareixeria el segon film del grup britànic titulat “Help”, que serviria per confirmar el seu èxit i impacte en la pantalla amb fins publicitaris, deixant per a la història un dels antecedents més importants de la video música.
En aquesta mateixa dècada sorgeix un interès pel video-art, essent Name June Park un dels pioners a gravar els carrers de Nova York en un taxi, combinant les tècniques del documental amb la ficció i fusionant expressions com el pop art amb el video, obrint pas al desenvolupament del videoclip, amb tantes innovacions en el camp tecnològic i en l'artístic.
Amb aquests esdeveniments s'obren les portes per l'arribada de la dècada més important per al naixement del videoclip: els 70.
A l'inici, al 1970, apareix el film “Performance” dirigit per Donal Camel, on actua l'estrella del rock i vocalista de The Rolling Stones, Mick Jagger. En aquest film es vol mostrar a l'artísta des de diferents angles, sempre amb l'objectiu de fragmentar la història per afavorir al cantant i a la seva presentació.
En aquest mateix any, apareix el senzill de The Beatles: “Captain beefheart and his magic bana”, que serà el primer single que es promocionarà com a tal, en format de video, a la televisió.
Van sorgir els primer programes de televisió que combinaven música amb actuacions, anomenats talk-shows. També va aparèixer el playback. Es van començar a distribuir, de forma reduïda, vídeos d’actuacions firmades, en concerts o estudis, ja que es va veure que tenia bastant èxit i necessitava expandir-se.
Però no es fins al 1975, quan es dona el pas definitiu al videoclip, ja que n’apareix el primer reconegut com a tal. “Bohemian Raphsodi”, senzill del disc “A night at the Opera” del grup Queen, és convertit en videoclip pel director Brunce Gower, amb la finalitat de promocionar l'àlbum. Aquest video va obtenir excel•lents resultats ja que va elevar les vendes dels disc d'una manera impressionant. Va ser emès repetides vegades per televisió i es va mantenir 9 setmanes com a número 1. Varis artistes de l’època ja tenien “promocions pop”, com s’anomenaven abans; però no va ser fins l’aparició d’aquesta cançó, que la pràctica de produir vídeos promocionals pels temes no es va fer popular a les discogràfiques.
Tant la indústria discogràfica com la televisió noten l'èxit d'aquest clip i busquen incrementar la seva producció; així és com sorgeix el programa de televisió “The Kenny Everett video show” que transmetia els videos que s'anaven produint.
A la dècada dels 80 apareix el moment més important per al desenvolupament de la videomúsica; un any que canviarà la història de la televisió, de la indústria discogràfica, de la música i part de la vida quotidiana.
És a l'any 1981 quan el videoclip canvia per sempre amb l'aparició del canal MTV, un canal per cable, d’Estats Units. El dia 1 d'octubre d'aquest any comença la tranmissió del primer canal de televisió dedicat les 24h del dia exclusivament als videoclips. La primera cançó transmesa en aquest canal es la de “Video Kill the radio star” del grup The Bangles. 

 
Aquesta nova cadena va aconseguir competir amb les estacions de FM de radio, que es dedicaven únicament a programar els grups més de moda del moment. La MTV va convertir-se en l’única manera de promoció pels grups i cantant novells. Des de la seva creació han aparegut molts canals dedicats també a l’exclusiva emissió de clips, però cap ha superat mai a la MTV, de la qual van sorgir durant els següents anys la MTV Brasil, Àsia i Llatina.
Més endavant es realitzarà una anàlisi d'aquest canal i de la importància que té com a contextualitzador de les lectures de la video musica.
En aquest mateix any se li dona un premi Grammy al millor videoclip. Només començar la dècada dels 80, la moda per aquesta nova alternativa audiovisual ja es deixa sentir.
L'any 1983 apareix a la MTV els top llist, que encara que ja s'havien realitzat en altres programes de radió i de televisió proposen al clip una competència que portarà a elaborar millors productes.
És en aquest mateix any , quan apareix el videoclip “Billy Jean”, del cantant afro americà Michael Jackson, que aconsegueix ingressar a la programació del canal i als top llist , obrint-li les portes a un altre mena d'artistes i fent que el clip fos portat a nous sectors musicals.
Dos anys després apareix un altre video de Jackson que canviarà per sempre la manera de fer videos, un video dirigit per: John Landis, director del film “Hombre lobo en Paris,” que revolucionarà el concepte narratiu, estètic i promocional del videoclip.
Michael Jackson va ser un dels altres visionaris, amb el seu tema “Thriller”, que explica una història de terror complementada amb un excel•lent maquillatge i coreografies.
Aquest videoclip va marcar tota la generació. Va ser un dels primers que va decidir canviar el format del que fins aquell moment eren els videoclips: explicar una història com si fos una mini pel•lícula de 3 minuts de durada. “Thriller” es converteix en un dels moments històrics més importants del clip ja que ofereix una nova manera de narrar en la videomúsica, apropant-se a l'anomenat videoconcepte i allunyant-se del videoperfomance.
A més a més es converteix en el videoclip més car de totes les èpoques. El cost es trobava entre 3000 i 5000 dòlars i l’elevà a 500.000 dòlars, marcant la pauta per a  l'invasió de la indústria discogràfica en aquest nou fenòmen.
També es va allunyar del concepte de tres minuts del videoclip, fent-lo durar més de vint minuts, portant la cançó a altres nivells i no subjectant el temps de durada del clip a la durada del tema.
Per últim, cal destacar que, gràcies a la difusió d'aquest video, es va aconseguir que l'àlbum al qual pertanyia la cançó, es convertís en el disc més venut de tots els temps, ajudant a rescatar la decadent indústria discogràfica.
Els anys que van transcòrrer es van veure envoltats en diferents discussions, ja que el clip mostrava un creixement molt accelerat, encara que es dirigia només amb fins promocionals i molt lligats a la MTV, fet que fins la data d'avui continua.
Aquest canal va aprofitar la moda del videoclip per intercalar-l’ho en diferents programes de producció pròpia, com ho van ser les caricatures o programes especialitzats en algun gènere musical, que eren conduits per als Vee Jais     (videopresentadors) que aconseguien mantenir l'interès de la gent amb les seves accions.
La MTV no conforme amb el que havia obtingut a favor del creixement del videclip com a alternativa als mitjans audiovisuals existents, dóna una altra empenta al desenvolupament del clip, ja que comença a regionalitzar el canal pel món, començant amb la federació de MTV Europa al 1987.
Aquest fet va permetre que la indústria del videoclip d'altres llocs del món creixés i trobés un espai per a les seves produccions locals dins del canal regionalitzat, marcant una pauta de creixement de la indústia discogràfica en conjunt amb la del videoclip en cada pais en el que apareixia MTV regionalitzat.
A principis dels anys 90, el videoclip va sofrir una crisi pel desinterès per part del públic davant d’una novetat que ja no ho era i per una gran manca d’idees creatives i expressives. Tot això va acabar amb la informàtica, la infografia i molts directors que renovarien el panorama del videoclip.
Des de la seva funció publicitària, passant per la narració i la funció de l'artista, el videoclip ha passat de ser un simple acompanyament promocional d'un disc per a convertir-se en un nou llenguatge del món audiovisual amb característiques pròpies, que ha aconseguit sobreviure i consolidar-se gràcies a les innovacions que el pas del temps li ha ofert.
Actualment el videoclip és una forma més d’art, d’art visual. Des del seu sorgiment molts directors ho veuen com una de les maneres més lliure d’expressió, i sobretot, única.