ENTREVISTES

Per completar els coneixements sobre els vídeos i videoclips hem volgut fer dues entrevistes: la primera  a Joe Templeton i la segona a Marta Puig.

6.1  Joe Templeton

Joe Tempelton va néixer a Leicester ( Anglaterra)  el dia 11 de setembre del 1973, en la seva adolescència es va instal·lar amb el seu pare David Tempelton (pintor reconegut de Mallorca) a les Illes Balerars a un poble anomenat Sóller. Va estudiar arquitectura naval i més tard va fer la carrera d'audiovisuals.

L’entrevista es va realitzar el dia 4 de juliol del 2010. (L’entrevista està grabada en anglès. A continuació del vídeo hem escrit la traducció)

- Que fa Palma Pictures?

És una companyia de serveis de producció. Fem produccions per diferents marques de tot el mon com ara Nike, Adidas, Cocacola, i ells venen aquí a Mallorca perquè es una illa bonica, té bons llocs i disposem de tot el que necessiten com ara càmeres, llums, maquillatge, i ho tenim tot aquí, en un mateix lloc.

- Com veus el desenvolupament de la indústria audiovisual en els pròxims dos anys?

Crec que és molt emocionant a causa de les noves tecnologies i el món digital. Estan oferint oportunitats per a gent més jove i donarà mes oportunitats a noves idees i creativitat per fer pel•lícules, la qual cosa és molt emocionant. Actualment amb una petita càmera pots tenir imatges d’alta qualitat i això ens permet a

 tots nosaltres fer bones pel•lícules. Jo crec que és una cosa bona, o així ho espero.

6.2  Marta Puig

Marta Puig (Lyona),  Esparreguera (Barcelona) 1979, té la carrera de dissenyadora gràfica i ha fet nombrosos videoclips.

L’entrevista es va realitzar el dia 27 de novembre del 2010

-Per començar, presenta’t.

-Em dic Marta Puig i sóc dissenyadora gràfica. Jo normalment faig disseny gràfic per guanyar-me la vida, però així com a hobbie, faig videoclips. Vaig estudiar cinema, fa 8 anys, i des de llavors vaig fent coses de publicitat, espots i videoclips. El fer videoclips és més aviat un hobbie ja que no dóna per poder viure d’això.

-Qui és Lyona?

-És, diguem, el meu personatge d’edició, com la meva màscara.

-Per què et vas dedicar al que fas? I de què es tracta exactament?

-Perquè m’agrada molt la música i perquè ha estat una mica per casualitats de la vida.  Gràcies a Internet. Tenia una amiga que tenia un grup, la Morfila, i havia de fer els videoclips, i em va dir: “Els fas tu?”, i li vaig dir que si. I els penjava a Internet, llavors va començar Love of Lesbian  que van contactar amb mi a través del Myspace ja que havien vist els videoclips i els interessava fer-ne un amb mi. I des de llavors, de mica en mica, he anat fent els videoclips per a ells i  Sidonie.

-Què opines sobre el paper d’internet?

-Doncs crec que es molt important, i a mi m’ha aportat totes les oportunitats que he tingut de treballar amb gent ,de qui he après moltes coses.

Jo havia estudiat cinema a l’ESCAC i era bastant difícil entrar en aquest món, i a través del Youtube, del Fotolog, he arribat a poder expressar-me i  arribar a gent que d’altra manera no hauria pogut veure mai els meus videoclips, les meves fotos...

-T’agrada fer el què fas? Sempre t’ha agradat?

-Sí, de fet, des de petita. L’altre dia ho recordava, sempre estava amb una cinta VHS preparada per gravar videoclips d’un programa on sempre feien  vídeos musicals. Per tant, sí, ve desde petita.

-Què fas per tenir les idees dels vídeos?

-Doncs depèn. Normalment sempre escolto la cançó i faig el que em suggereix. A vegades em ve una imatge, i el creo a partir d’aquesta: la treballo i faig el vídeo. Si la música no m’expressa res, doncs intento agafar idees que ja tenia i adaptar-les a la cançó. I si no tinc idees, doncs llavors jugo amb els playbacks, amb el grup tocant i cantant, però li dono quelcom especial, que no sigui només la banda tocant, donar-li un”rollo” estètic. 

-Per dedicar-te a això has de tenir molta imaginació?

-Home, o no, depèn. Envoltar-te de gent que en tingui molta i que té  idees, o treballar en equip, sempre va bé. A vegades quan estic una mica espessa, doncs truco a un amic meu que és guionista, i ens hi posem junts fins que surten idees.

-Costa molt dirigir i muntar els vídeos?

-Sí. Dirigir no tant, perquè és més per intuïció; quan m’agradaria fer alguna idea, la faig, i vaig rodant. Més aviat és cansat, perquè són moltes hores. Nosaltres en vam fer un  que vam estar 20 hores rodant sense parar... Vull dir, que sempre acabem molt, molt cansats.

De muntar, depèn. Hi ha videoclips que són més fàcils si és una història, “rollo” un noi i una noia, que està molt ben estructurat; doncs és molt fàcil muntar-lo. En canvi, si tot és un playback i has gravat al cantant, al bateria, al guitarra, has d’anar veient quins trossos de cada un t’agraden i anar-ho muntant, i és molt més complicat que una història que està molt més marcada.

-Quina és la teva font d’inspiració?

-Font d’inspiració...? Doncs la música. Sempre és això, quan un grup em diu de crear-li un videoclip, escolto la cançó i faig el que em transmet. A vegades també vaig pel carrer i veig una imatge que m’agrada, la guardo a la memòria i després la faig servir. Però normalment és de la música.

-Quant temps has de dedicar per cada vídeo, aproximadament?

-La preparació, més o menys, una setmana, per preparar el vestuari, el lloc on és gravarà, per llogar el material de llums... Rodar en dos dies i muntar normalment una setmana. També trigo més perquè ho faig en el meu temps lliure. En total, doncs, dues setmanes.

-Què és el més difícil de fer?

-Depèn, cada videoclip té la seva història. Però potser és la il·luminació. És bastant complicat.

-De què tractava l’últim vídeo que has fet?

-Doncs d’un combat de boxa. Una parella que en lloc de discutir i d’insultar-se, feien un combat de boxa, amb les cordes, els entrenadors...

-Els temes dels videoclips són temes viscuts, ficticis, sentimentals...?

-Depèn, hi ha de tot. Personalment, els que més m’agraden dels que he fet, són els d’històries que m’han passat, o que en aquell moment estava sentint coses i les vaig expressar en el videoclip. El penúltim que vam fer era d’una nau espacial, òbviament era un tema fictici. En general, sempre són mescles de coses que t’han passat i imaginació.

-Videoclips narratius, descriptius, mixtos...?

-Depèn de cada videoclip i de cada cançó. A mi m’agraden més els narratius, la història. Per això, quasi sempre, intento evitar la banda tocant, i donar més protagonisme als actors. Però a vegades veus un videoclip molt senzill d’un grup cantant, i és impressionant. 

-Com busques els actors, càmeres i tècnics?

-Els tècnics i càmeres  són gent que havien estudiat amb mi, que ja desde sempre hem anat fent coses junts. Així també em surten “gratis” (rises), com amor a l’art. Sinó és gent que en altres rodatges he anat coneixent, i de tant en tant ens truquem. Normalment són gent fàcil de treballar, que ens portem molt bé i ens entenem. I els actors la majoria els trobo a Internet. Jo sóc molt fan del Fotolog i Facebook, i em passo moltes hores mirant-los, i si veig a algú que veig que encaixaria en el paper, doncs contacto amb ell. Fins ara, no m’han dit que no mai.

-T’agradaria donar-te a conèixer en un públic més extens?

-No. De fet el que més m’agrada és fer videoclips per grups que m’agradin. Un dels més coneguts que he fet ha estat el de Sidonie – El incendio, que em va agradar fer-ho, però  ja es notava una mica de pressió per part de la discogràfica, per part de la banda, per part del manager, etc. que t’anaven dirigint molt cap al que ells volien. Volien donar una imatge i volien que jo ho fes sense massa llibertat. En canvi, m’ho passo més bé quan és un grup petit que no coneix ningú i que em deixen fer el que vull, i que després veuen el videoclip i estan encantats. De moment tendeixo a això, a fer-ho perquè m’agrada. Em van dir de fer el videoclip de Nena Daconte i els vaig dir que no, perquè no m’agradava la cançó.

-Quina cançó era?

-Hay amor. És l’últim videoclip que han fet. Era una cançó que no veia per on agafar-la i vaig dir “mira passo”. És per això que normalment faig videoclips de cançons que m’agraden.

-Quan vas fer el primer videoclip? Com et va sorgir l'idea? Què és el que més et va costar?

-El primer videoclip el vaig fer al cap de dos anys d’acabar la carrera. Hi havia una mena de practiques a la meva escola; et donaven tot el material per fer el videoclip i així un grup tenia un videoclip gratis. De fet el grup ja ni existeix, però em van passar  un CD amb tot de temes, i podia escollir el tema que volgués. La cançó que vaig escollir era com la més rara, molt d’atmosfera. Vaig tenir la idea d’una noia al mig d’una plaça, plorant, per on anaven gent, i es mostraven les reaccions d’aquesta. La veritat és que va quedar molt bé, és un dels videoclips que he fet que mes m’agraden.

-Quin és el videoclip que t'ha agradat més fer i per què?

-Un de Love of lesbian el de Allí donde solíamos gritar, que és la història d’una parella adolescent. Els actors els vaig trobar a Internet. Rodar-lo va ser molt divertit, perquè no eren actors, però ho van viure molt. M’ho vaig passar molt be treballant amb ells i va ser molt maco, fins i tot encara ens veiem, quedem.

-Quants videoclips has fet? Per algun artista famós?

-L’altre dia els vaig contar, però ja me’n falten, espereu-vos, un..., dos..., tres.., set..., dotze... Uns divuit o així. De divuit a vint, i el més famós era el que us deia de Sidonie (http://www.youtube.com/watch?v=wvOVrA_xkpM ).

-Has guanyat algun premi?

-Sí, un premi amb un videoclip de New Raimon, per el millor videoclip de mySpace, i després un altre del Festival Internacional del Videoclip de la Comunitat d’Alacant, amb un videoclip que és diu Te odio. Vaig quedar molt contenta, ja que era un vídeo que vam fer amb 100 euros i el premi eren 6000 euros. Així que fantàstic.

-Per poder utilitzar-los nosaltres, quins programes i tècniques ens recomanes?

-Jo recomanaria el Premiere, perquè si que n’hi ha d’altres per muntar vídeos de més senzills, però si feu coses més complicades, com els playbacks, us anirà més bé tenir un programa així. No és molt complicat, bàsicament tens una línea de temps on hi vas posant els vídeos, i llavors tens eines, com tisores.. i és molt visual. 

-Algun consell per a crear el nostre videoclip?

-Que treballeu molt be la idea i que intenteu fer una planificació, anar esbossant el què per plans. A l’hora de rodar és molt més fàcil, perquè dius “mira ara comencem per aquest pla” i una vegada l’heu fet l’elimineu de la llista, i així sabeu que no us deixeu res. Estarà organitzat.

Moltes gràcies per tot i pels consells.